Aquest any se celebra el 75 aniversari del vot femení a l’estat espanyol, un dret fonamental de les persones. Sembla increïble, però només fa 75 anys que les dones tenim drets com a ciutadanes. Hem de recordar a les nostres antecessores, totes aquelles dones com Clara Campoamor que han lluitat per assolir els drets que ara tenim.
La segona República Espanyola va posar les bases de la nova societat democràtica, les dones des de principis del segle XX fins al 1939 van somiar i van fer realitat uns drets i una societat més igualitària i participativa, que ha servit de base per a la democràcia paritària actual.
Ja en aquella època era una paradoxa que la dona pugues ser elegida y no pugues elegir. El Govern republicà havia autoritzat el 8 de maig de 1931 que las dones (y els sacerdots) poguessin presentar-se en les candidatures, però el vot es deixava a una futura discussió a les Corts. Campoamor es presentà per el partit Radical y Victòria Kent per el radical-socialista. Foren elegides. Mesos després, Margarita Nelken rebia el acta de diputada socialista per Badajoz y s’incorporà al Congres.
El discurs de Clara Campoamor aquell dia 1 d’octubre va ser un discurs brillant que destruí els arguments d’aquells que pretenien negar a les dones el seu dret al vot. En un debat dur, Campoamor va defensar el dret al sufragi de la dona enfront als que deien que no estava preparada encara per exercir el vot. Es famosa la seva apel•lació a aplicar “la frase de Humbolt de que la única manera de madurar per l’exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots es caminar dintre de ella”.
Aquest primer pas cap a la igualtat no va durar molt. La incipient esperança de canvi per la dona s’ofegà a la Guerra Civil i la dictadura.
75 anys després, només 75, seguim lluitant per que aquesta igualtat a tots nivells i en tots els àmbits sigui una autentica realitat. Igualtat entre dones i homes suposa millorar la qualitat de la nostra democràcia i avançar en el progrés del nostre país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario